L’organització anuncia una segona edició i creu que ara cal incentivar l’aplicació pràctica
en les organitzacions de programes de gestió emocional
L’advocat, economista i divulgador científic Eduard Punset ha assegurat avui en el marc del I Congrés d’Intel·ligència Emocional a les Organitzacions, trobada que té lloc a La Llotja de Lleida, que “estem variant les estructures de convivència que han existit des de fa 10.000 anys” i que “estem canviant els nostre afincament agrari per tornar a ser una societat més nòmada”. Quant a la crisi econòmica actual, ha proposat diferents fórmules per superar-la que inclouen una flexibilització mental que ens permeti canviar d’opinió, el tractament de l’estrès, l’apertura a l’exterior i provar nous camps empresarials o socials.
Punset ha afegit que “tot just ara estem descobrint el significat de la gestió emocional, que és una ciència que inclou canvis profunds per fer ciutadans dignes –amb les competències adequades– d’una civilització globalitzada”. Ha apuntat que els empresaris haurien d’aplicar programes específics de gestió social i emocional per millorar la competitivitat de l’empresa, però que seria interessant que “primer ho provés una bona universitat privada”.
Sobre un dels seus temes estelars d’estudi, Punset ha dit que les persones viuen en la infelicitat per tres raons: la dissonància o la negativa congènita a canviar la nostra opinió fet que, en època de crisi, és molt negatiu; el codi dels morts, o el temor a trencar les regles establertes pels nostres avantpassats, i la incapacitat de l’Estat per contribuir a minvar l’estrès dels seus ciutadans.
Punset ha dit que l’organització del congrés li ha semblat “encoratjadora” però ha afegit que era del parer que la seva celebració “tardaria en materialitzar-se en el món corporatiu”.
Balanç de la trobada
El director del CEEILleida, Guillermo Hervera, s’ha mostrat molt satisfet pel grau d’acceptació del I Congrés d’Intel·ligència Emocional a les Organitzacions, i especialment per “l’elevat nombre d’inscripcions i de persones interessades, que han desbordat les nostres expectatives”. Hervera ha recordat que una bona gestió emocional a les empreses comporta un 1% de millora de les relacions laborals i un 2% d’increment dels resultats econòmics de les companyies. També ha anunciat que el congrés podria celebrar-se novament d’aquí a dos anys i que a partir d’ara treballaran per “incentivar l’aplicació de programes de gestió emocional, com la que du a terme la Diputació de Guipúscoa, a les empreses del territori lleidatà”.
La presidenta del I Congrés d’Intel·ligència Emocional a les Organitzacions, la doctora Gemma Filella, ha recordat que la Universitat de Lleida treballa des de l’any 1997 en la gestió de les emocions i “ara cal traspassar els nostres coneixements a les organitzacions”.
Conclusions del Congrés
Finalment, la doctora Filella ha aprofitat la cloenda del Congrés per avançar algunes conclusions extretes de les ponències exposades aquests dies:
— Tot i que ja sabiem —i és un fet constatable— que les emocions juguen un paper molt important en la nostra vida, els estudis neurològics han ratificat la forta connexió entre els pensaments i els sentiments, per la qual cosa cal ratificar que les emocions són molt importants en el moment de prendre decisions.
— Els nivells d’Intel·ligència Emocional (IE) tenen una relació directa amb els nivells de benestar personal, tant a nivell fisiològic com cognitiu.
— És indubtable que l’aplicació de la IE aporta beneficis a les organitzacions, però cal partir sempre de l’anàlisi de les necessitats concretes i cal intervenir per solucionar problemes específics. Cal fer avaluacions prèvies i posteriors a la intervenció.
— És preferible que qualsevol actuació en IE compti amb el suport de tota l’organització, tots i que la figura del líder és clau per a l’èxit de la intervenció. El líder ha de donar abans de poder demanar.
— La competència d’un professional s’explica en bona part pels seus nivells d’IE.
— La IE es pot desenvolupar i mesurar; hi ha diferents instruments de mesura vàlids i fiables.
— Hem constatat l’existència de diferents models per treballar el tema de la IE, però podem concloure que el punt bàsic és la consciència emocional: conèixer i entendre què sentim nosaltres mateixos i els altres, per després poder gestionar i dominar les emocions. A partit d’aquí hi ha models que afegeixen els factors de l’autoestima, les relacions socials i les competències cognitives per contribuir a vehicular les emocions.
— Finalment, hi ha un consens en constatar que no podem desvincular la IE dels valors morals: cal utilitzar la IE, en definitiva, per millorar el funcionament d’una organització o d’una empresa però també per ser millors persones.
El I Congrés d’Intel·ligència Emocional, la primera trobada d’aquest àmbit organitzada a l’Estat espanyol, ha tingut lloc els dies 24 i 25 de març amb la participació d’alguns dels especialistes nacionals i estrangers més reputats en aquest àmbit i amb la presència de 550 congresistes procedents de tot Espanya. La trobada està organitzat pel Centre Europeu d’Empreses i Innovació (CEEIlleida), la Universitat de Lleida i el Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP).
